La senyora tannara va remenar les boles, i després de tocar–les i remenar-les totes en va triar un ai va dir : " Noi!". En aquell moment vaig pensar "Kaput" erosianant-se la il.lusió que em feia fer un regal femení. Un xic més tard, però , em vaig dir "Espera, és teva la oportunitat de quedar bé" i em vaig posar a pensar. Els primers regals que se’m van acudir van ser prou estúpids, vaig pensar en una serpentina de colors o en alguna cosa de viticultura, un vi sense alcohol, per exemple.
També vaig barruntar la possibilitat d’un microones amb laser giratori, d’aquells que tarda molt poc a enrogir–se’n i qeu permet escalfar gots duralex de cristal.leria bona i els duralex de casa els papis.
Buff, hauria de fitxar vint tios qeu ho pensessin per mi per que se m’acudis alguna cosa interessant, fet i fet no sóc un bon regalador al fons del meu cor.
Finalment, però, se’m va encendre el magí i t’he dut això!
També he poensat que jo urdiria una forma de dir-te qui sóc, i he decidit amagar el noms de tots els nois de la taula excepte el meu en aquest text. Busca’ls i sabrà qui sóc!
Endlcg's Blog 
Deja una respuesta