Feeds:
Entradas
Comentarios

Archive for the ‘Una mica d’historia’ Category

Hi ha coses a la vida que arriben a un estat de “llegendaries”. El Lancia Delta HF Integrale n’és una d’aquestes.

L’Integrale, més que qualsevol altre cotxe, ha aconseguit aquest “status” en part, per el domini en el món dels rallys durant molts anys i, en part, per el “look” més que agresiu de les versions Evoluzione.

 

El fet de ser una llegenda no el fa ser millor que molts altres cotxes, simplement el fa poseïr una certa “aura” al seu voltant que el converteix en especial.

 

El 1979 Giorgio Giugiaro va rebre l’encàrreg per part de Lancia de crear un cotxe esportiu amb un disseny que resistís el pas del temps. El xàssis usat va ser un xàssis modificat de l’antic Fiat Ritmo.

 

El model original es va llençar al mercat el Maig del 1986. Era un model molt semblant a un Delta “normal” però incorporava la tracció a les 4 rodes amb motor turboalimentat. Aquell va ser el Delta 4WD. El seu motor de dos litres ja tenia 165 CV de potència.

 

Al Novembre del 1987 ja va apareixer l’Integrale 8V seguit el Maig del 1989 de l’Integrale 16V.  Tots dos models tenien ja els passos de roda més ample, suspensió modificada i motors molt més potents (185CV el 8 vàlvules i 200 per al 16 vàlvules).

 

No va ser fins a l’Octubre del 1991quan Lancia va treure al mercat la primera sèrie de l’Evoluzione anomenat també Deltona. El cotxe tenia una carrosería molt més ample, diferent geometria de suspensió, entrades d’aire adicionals, rodes més amples, frens de 4 pistons al davant i, fins i tot, un radidor per arrefredar el liquid de la direcció asistida…L’Evoluzione I ja montava un motor amb 210CV però, per desgràcia, encara mantenia les llantes de 15 polzades amb 5 radis.

 

Cap al Juny del 1993 Lancia va fabricar l’Evoluzione II. Aquest motor tenia una potència màxima de 215CV ja que incorporava un nou encès electronic. A més, montava de sèrie llantes de 16 polzades. Malgrat tot, aquesta versió no és la que es va agafar com a homologació especial FIA Grup A sino que es va fabricar una edició, que alguns anomenen Evoluzione III i que, a més, essent una versió més “civilitzada” i catalitzada, aconseguí tantes victòries al mundial de rallies per a la marca italiana.

 

L’ultim Delta Integrale que va sortir per la porta de la factoria de Maggiore ho va fer al Novembre del 1994.

 

Lancia és el fabricant amb més èxits al món dels rallies. A les seves esquenes tenen més de 74 victories i 11 campionats del món de rallies (6 guanyats amb l’Integrale).

 

El Delta Integrale, en totes les seves versions, ha aconseguit guanyar 46 curses del mundial de rallies.

 

Al 1987 Lancia era una de les marques millor preparades per a fer en canvi dels grup B als grup A ja que tenia just en aquell temps una màquina totalment adaptada al món dels rallies que no pas cap altra en aquell temps. Aquest cotxe era el Delta 4WD. Va aconseguir guanyar tots els principals events l’any que els els Grups B es van suprimir, el 1986, i va acabar guanyant el campionat del món de rallies el 1987.

 

El cotxe va evolucionar desde (1987 al 1992) i va passar a dir-se Integrale, Integrale 16V i finalment Integrale Evoluzione. Va guanyar 6 mundials de rallies. Molt més que no pas un altre cotxe.

 

Evidentment el millor cotxe de rallies va passar també per les millors mans : Kankkunen (triple K), Miki Biasion, Didier Auriol (ex-conductor d’ambulàncies), Markku Allen (que ha estat capaç de guanyar tots els rallies del mundial, però mai un mundial), Henry Toivonen (D.E.P. …que jo mateix vaig animar deprés de la pinya la Coll de les Estenalles prop de Terrassa…aleshores amb el Lancia 037), Walter Röhrl (d’espectacular conducció amb els Grup B d’Audi) i fins i tot en Carlos Sainz (mala temporada amb el Lancia).

 

Un altre dia continuarem parlant de Lancia als rallies amb els Stratos i els 037

 

Teniu fotos a l’apartat corresponent…..

Read Full Post »

John Surtees

Hola de nou.
 
Avui en dia tots els diaris i revistes esportives, aixi com la tele, es fixen en la posible "fuga" d’en Valentino Rossi a Ferrari. Pasar de les motos als cotxes, dos a quatre rodes, 250 a 900 c.v…..
 
En Rossi es únic al mon, i molt probablement s’en parlarà molt d’ell d’aqui 20 anys. Es un moment historic que us recomano a tots estar ben atents.
 
Però en Rossi no ha sigut el primer….
 
Grans com el Mike Hailwood (considerat el millor pilot de motos de la Historia, ja parlarem d’ell) van pasar de motos a cotxes, inclòs el fill del Graham Hill, en Damon, va ser campió del mon de F1 després de ser dolentot en motos.
 
Avui parlem d’en John Surtees.
 
En 1963, Enzo Ferrari, patró de Ferrari, van convencer a "Il Grand John" per pilotar el Ferrari de F1 després de un molt mal any. Un any mes tard, Surtees guanyava el títol de F1 davant de Graham Hill i del famòs Jim Clark.
 
Com tots els bons pilots, va deixar empremta de com pendre corbes a gran velocitat amb la moto, la seva gran profesionalitat i capacitat per anar rapid va desbancar pilots con Geoff Duke. Anys més tard, va pasar a pilotar el Ferrari, cosa que va deixar després de un accident, i llavors es va dedicar a fer cotxes de carreres.
 
Aquest es el primer que ho va fer….serà Rossi el segon?
 
Mes fotos a l’apartat corresponent

Read Full Post »

Una mica d’història…Avui, Abarth i el 600.

Abarth és un preparador italià; Carlo Abarth que, desde sempre, ha estat lligat a la marca Fiat. Abarth només va preparar cotxes a Itàlia mentre que a Espanya hi havia varis preparadors nacionals que utilitzaven les seves peces i filosofia. Segurament alguns dels nostres pares hagin vist o tingut alguna d’aquestes "petites màquines".

El primer 600 que va arribar a les mans d’Abarth es va convertir en el Fiat Abarth 750. Això era als voltants del 1956. Com el seu propi nom indica, la preparació incorporava un augment de la cilindrada que era capaç de portar el 600 fins als 135km/h (mentre el de sèrie només arribava als 95km/h) i passar d’una acceleració de 0 a 100km/h en 54 segons a només 20.

Uns 5 anys més tard, apareixía el 850 TC (Turismo Competizione) que, amb una cilindrada de 850cm3, carburador Solex, suspensió reforçada i frens de disc a les 4 rodes, ja arribava als 150km/h amb una acceleració de 0 a 100km/h de 12.5 segons. (gairebé com un turisme actual de gamma mitja)

Al 1962 el TC evolucionava cap al TC Nurburgring el qual ja incorporava un radiador auxiliar frontal. El cotxe era capaç d’assolir velocitats pròximes als 180km/h.

Les següents sèries ja incorporaven motors de 1000cm3; eren els 1000TC. Rondaven per allà els anys 1964. En aquest model la refrigeració frontal ja no era suficient i es van incorporar unes varilles al capó del darrera que el manteníen completament obert. Aquí ja parlavem de 76CV i 190km/h!

Però encara no n’hi havia prou. Els Mini Cooper amb 115CV, creats per a guanyar el rally Montecarlo als anys 70, eren uns dels màxims rivals i encara guanyaven moltes probes…

Vàries generacions del TC van anar apareixent fins arribar a la cinquena: el 1000TC Radiale. Anomenats així per la posició radial de les vàlvules. Aquesta versió montava dos radiadors frontals (oli i aigua), doble carburador Weber, caixa de canvis de 5 velocitats i 106CV! Terribles "màquines de carreres", assolien velocitats superiors als 205km/h !

Finalment, va arribar una última evolució amb l’optimització de la carburació, que augmentava la potència fins als 112CV a 8200rpm i 215km/h!! Us podeu imaginar un 600 a aquesta velocitat?

Tot un mite per a recordar.

Read Full Post »

Una mica d’història…avui els Grup B de rallies

Durant la primera meitat dels anys 80 va apareixer un nou grup classificatori dins el mundial de rallies. Dins aquest grup s’hi podien veure màquines amb quasi 500 caballs de poténcia, acceleracions brutals i veritables obres d’enginyeria aerodinàmica per mantenir aquelles bèsties sobre l’asfalt.

Tot va començar l’any 1981 quan Audi amb el seu Audi Quattro va guanyar la primera cursa amb un cotxe que, per primera vegada en l’història dels rallies, incorporava tracció a les quatre rodes. A partir d’aqui, la resta de marques rivals van haver d’evolucionar els seus vehicles d’acord amb les reglamentacions del tot permissives del grup B.

Així doncs, Lancia va presentar el Lancia 037 que va subtituir el Fiat Abarth 131que tanta "guerra" havia donat. Montava un motor central de 2000cm3, quatre cilindres i estava sobre-alimentat amb un compressor Roots. Tot i disposar només de tracció posterior, encara va ser capaç de plantar cara als poderosos Quattro i endur-se el campionat mundial de marques de l’any 1983.

Peugeot, a mitjans del 1984, va presentar el 205 Turbo 16. Dins un xassis tubular també montava un motor de 2000cm3 turbo-alimentat en disposició central i tracció a les quatre rodes.

Per a contrarrestar la competència, Audi va evolucionar el Quattro cap al Sport Quattro. Un vehicle més curt i un xassis monocasc per intentar "domar" els 500CV de poténcia. A més, el motor incorporava doble sobre-alimentació: un compressor volumentric desde ralentí fins a les 5000rpm i un turbocompressor desde les 4500rpm fins al tall. Amb un Audi Quattro, Michelle Mouton, va ser la primera i, de moment, única dona que ha guanyat una prova del mundial de rallies.

D’altra banda, Ford va presentar el RS 200 que, malgrat els esforços, mai va aconseguir guanyar una prova del mundial.

La darrera temporada dels grup B, va estar dominada per el finés Henri Toivonen fins que, malauradament, al Tour de Corse de l’any 1986 va sortir de la carretera i en xocar contra uns arbres el vehicle va explotar, provocant la seva mort i la del seu copilot Crespo.

Aquestes dues morts i les de tres espectadors al rally de Portugal del mateix any degut a la sortida de Santos amb el seu RS 200 van fer que aquella temporada fos la darrera dels grup B ja que la FIA els va prohibir.

 
Teniu fotografies a l’apartat corresponent.

Read Full Post »

Qui mes qui menys recordarà el "una mica d’historia" del dia 30/03/2005, en el qual parlàvem del gran Gilles Villeneuve.
 
Bé, avui parlarem de un dels grans premis més recordats dels fanatics de la F1: França 1979.
 
1 de juliol, a Dijon-Prenois, Jean Pierre Jabouille aconseguia la primera victoria per al Renault Turbo, pero la part bona de la cursa la van protagonitzar en Gilles Villeneuve i René Arnoux per la segona plaça. En Villeneuve, amb un cotxe inferior, el Ferrari 312T4, va fer l’imposible per a conseguir una segona plaça davant de Arnoux (Renault Turbo també) en el que estan considerades les últimes voltes més emocionants de la historia de la F1. Això es còrrer!
 
Fixeu-vos amb la seguretat del circuit, amb els cotxes, l’asfalt, els canvis de rasant, les continues derrapades, les frenades imposibles, entrar per on no es pot, sortir millor que el contrari, trobar el forat, sortirse fora….i un llarg etc que, avui en dia, es troba a faltar en les curses d’avui en dia.
 
Circuits com Spa (encara vigent), Monza, l’antic Imola (on es va matar el Senna), Brands Hatch, l’antic Silverstone, son circuits que poc a poc, desapareixen per benefici de l’espectador, pero no de l’espectacle.
 
Aqui va el link amb el video, espero que el disfruteu. Llàstima del muntatge musical, pero disfruteu amb les imatges.
 
 

Read Full Post »

Phil Read

Avui parlem de Phil Read.
 
Els que veieu les fotografies, el casc de "El principe de la velocidad" us sonarà….si, jo tinc una replica en forma de ARAI NR3.
 
Phil Read va ser un pilot que mai va despertar grans pasions (no es un Rossi, un Schwantz o un Doohan), pero va ser dels primers que va entendre el motociclisme esportiu no com un pur esport, si no també com un negoci. Polemiques, grans contractes i molta churri…..i 7 titols de campió del mon.
 
Era capaç de volar amb una petita 125, com unes potents 750 de la época.
 
A l’any 68, hi ha tensions a l’equip Yamaha amb l’altre pilot anomenat Billy Ivy, aixi que la marca dels tres diapasons decideix que el titol de 125 serà per a Read, i el de 250 per a Ivy, i aixi no hi han disputes. Aixi que Ivy ajuda a Read a conseguir el titol de 125, i Read, sabent que Yamaha es retiraría del mundial, li roba la cartera a Ivy, i aconsegueix també el titol de 250.
 
Avui en dia, encara corre amb motos clàsiques al circuit de la Bañeza entre d’altres, i segueix guanyant.
 
 

Read Full Post »

Be, retornem a agafar el "Una mica d’historia" amb motiu de la exposició a l’Illa Diagonal de l’Audi quattro S2, simbol del canvi en el mundial de Rallies a l’inici dels anys 80.
 
Va ser un dels cotxes mes impresionants de la época, i inclús avui en dia, 20 anys més tard, es considerat un dels millors cotxes de rallies de tots els temps. Formava part de la desapareguda Clase B, cotxes quasi artesanals dels quals recordem el Lancia 037 i el Delta S4, el Peugeot 205 Rallie, el Ford RS200 i una llarg recorregut. L’Audi tenia un motor de 500 cv, chasis multitubular, i era el primer en portar tracció quattro (tota una novetat a l’epoca).
 
Pilots com la francesa Michelle Mouton, Walter Rohrl, Stig Blomquist i Hannu Mikkola van escriure de les millors al mundial fins que la categoria va desapareixer per la brutalitat de aquests vehicles. Una frase dita pel Walter Rohrl sobre aquest cotxe va ser : "per a començar, amb aquest cotxe vas mes ràpid del que pots pensar"…
 
Anys més tard va obternir un valuós exit al Pikes Peak, una montanya a colorado on es fa una pujada a "tumba abierta".
 
Aqui van unes fotos de l’Illa i recopilades per internet al apartat fotografies.

Read Full Post »