Feeds:
Entradas
Comentarios

Archive for the ‘Música’ Category

2046 – OST

Raquel,

Raquel es deia la persona que em va dir “no tens la BSO de 2046? la necessites ja!”…. i ja la vaig tenir.

2046 es una peli que no he vist, de un director que no conec, amb actors que probablement tampoc conegui, i filmada a un lloc que de ben segur no he estat mai… però quina banda sonora, mare meva…

Es curiós que, normalment, un cop has vist la peli, t’agradaria comprar el CD amb les millors cançons de la peli (High Fidelity, Reality Bites, Forrest Gump, 7 pounds, i segur que m’en deixo… ja m’ajudareu), però en aquest cas, vull veure la peli després d’escoltar el CD.

No puc parlar de la qualitat dels interprets, per molt que us digui que com a cosa curiosa, està el SIBONEY de Xavier Cugat, una versió de Casta Diva (prefereixo la de la Callas), i fins i tot, un Adagio…

Tot plegat, m’agrada molt… com a fons, de acompanyament, o sense llum i uns bons auriculars.

Ja està… ja he fet la recomanació de disc del dia.

Anuncios

Read Full Post »

Els meus amics OK GO

Un cop més, s’han superat.

Ok go, un grup que es va donara conèixer per un video fet a un gimnàs, en una sola presa, sobre màquines de còrrer, ara s’ha superat ab un video que si be no es de una sola presa, es molt original.

Amb una mica de humor i imaginació, es pot revolucionar un sector tant amanit com el poprock actual. Aqui va:

I aqui us deixo la resta per a que els disfruteu!

El primer de tots: http://www.youtube.com/watch?v=aZ-uhy_4yMg&feature=youtube_gdata_player

Read Full Post »

Be,

segon concert de la meva vida del George Michael al Palau st Jordi…sense cues… Mitja d’edat superior a la nostra, gran audio (s’escoltava moooooolt bé)…. però, George, George…. Cómprate un tio que te prepare el orden de los temas…

Una vegada més, l’ordre dels factors altera el producte.

Una posada en escena molt elegant, una banda que sonava molt be amb l’orquesta Simfonica que acompanyava i, de vegades, liderva un concert in el só era pràcticament d’estudi, i un George Michael que se sale cantant… Bon to i “chorro” de veu… Pero un dibuix de concert nefast:

Amunt, abaix, amunt…. Ara, ara agafo el rollo, tot flueix….. I fa una parada de 20 MINUTS!!!!! Com l’ultim cop!!!!!

En la reentré del concert, comença abaix, i es treu de la màniga una versió de “A different Corner” bestial, i apaga el rollete amb 3 muermos pastelossos insoportables, no per dolentes si no per inoportunes.

Marxa, se li fa el paripé dels bisos, torna….i presenta a la banda… 7 minuts mes…. I llavors fa un “medley” molt catxondo al que surt “I’m your man” i “Freedom 90″….. Subidón…. I penso que acabarà aqui, ben amunt…. Donc no, remate y estocada amb un tema leeeeeeeeeeent…

Al final marxa, i la banda amb l’orquesa toquen melodies d’ell que sonen moooolt be…. Llums i, després de 2 hores i quart, tothom fora…

2 hores i quart, menys 20 minuts de descans, menys parpes varios…una hora i mtja de concert…

I m’agradat… Però tio, amb la qualitat teva i de la gent que portes darrere…. Mira’t l’ordre….

De fet, ara buscaré el post de l’anterior concert…. Crec que dic el mateix…

Us deixo unes fotos.

20110928-010901.jpg

20110928-010918.jpg

20110928-010925.jpg

20110928-010931.jpg

Read Full Post »

Es oficial,

avui he estrenat una de nova… el Soundtracking (www.soundtracking.com).

De que và? doncs, bàsicament, en compartir aquella música que estàs escoltant en qualsevol moment. Mentre escric això he compartit una cançó de la BSO “Reality Bites”, de un grup que es diu “ME PHI ME”, i la cançó “REVIVAL!”.

Serveix per una banda per a compartir cançons que t’agradin en el moment que les escoltes, i poder compartir el que penses, sents, escoltes, o el que sigui que vulguis dir sobre la cançó….i si aquells que et segueixen els hi agrada, només fa falta que facin “click” al link de itunes per a baixarse-la….. es la teoría del “Bon dia a tots aquells” versió comercial…..m’encanta!!!!

Aviam si tornaràn els bons dies…. http://soundtracking.com/tracks/4d939c9f1d28342955000002

Per altra banda, he anat a veure als de “ladiferencia” (www.ladiferencia.tv), creadors de l’StreetMatching (http://www.streetmatching.com/), una gran idea de ¿xarxa social? on pots buscar a aquella persona que t’ha fet una caiguda d’ulls, o sencillament que heu creuat mirades algo més que interesants…. us convido a que hi entreu…

Read Full Post »

Be be be…..Primer concert de l’any….i aquest a Razzmataz, o RZZ tal com resa la sala per dins…..
 
Sortida des del pis amb vista a la torre agbar cap a RZZ a recollir les entrades previament reservades. Observem la cua…..i ens adonem que el puteru podria ser pare d’alguna de les criatures que allà estaven….criatures i guiris, que n’estava ple, d’americans i anglesos….
 
Tornada tactica al pis, deixem alguna jaqueta, tornem a baixar, revenem la entrada de la Pequeuh a 30 leuros a uns americans, i cap a la cua…..comença la guerra de fotos….
 
Entrem i ja estan tocant "The Chalets", nom que no ve per les propietats que tenen al poble, si no pel seu estat psicologic. Una cantant-azafata amb pentinat de Vilma picapiedra, la companya que semblava la filla del Ozzy Osbourne (Kelly), un baixista-guitarrista (Segons la cançó) amb bigotet de pentagay i un sombreret de marineru, l’altre baixista-guitarrista (aquest era diferent, manava el marinero), i un bataca incansable, amb un parell de timbales electroniques…..divertits….es la unica cosa que podem dir….catxondos.
 
En el moment que acaben, una eternitat tallarollos per a que comencin els "We are Scientists"…Cançons bastant similars entre elles, amb algún canvi de ritme interesant, pero massa soroll (segons el meu gust). No els hi faig molt de cas, esperant als "estrelles"….
 
Kaiser Chiefs….venen reconeguts i premiats dels Brit Awards, i s’ho creuen…segons el meu parer, començen molt sobradets (sobreactuació del cantant), i acaben fent-se amb el public, que per cert, anava a veure’ls a ells. Cançons amb molt coro enganxos (na na na, oh oh oh), pero curisos, i fins i tot, segur que algú em deixarà algun disc per a coneixer-los una mica millor. El cantant, entrava i sortia de l’escenari per apareixer per tot arreu, i tirarse al public, no desde l’escenari, si no des del mig del public…curiòs.
 
No sabria dir de qui tenen influencies i coses d’aquestes, si no que, si hagués sentit alguna cosa mes d’ells, segur que hagués disfrutat més….res…a escoltar toca….
 
penjo unes fotos per a que les veieu….
 
apaaaaaaaaaaaaaaa
 
 

Read Full Post »

The Bon Scott Band

Be, una altra nit, un altre concert.
 
Aquesta vegada es tractava de la "The Bon Scott Band", banda tribut als AC/DC, del qual agafen el nom del seu primer cantant, mort en extranyes circumstancies després d’haver-se begut dos barres, tres floreros, un parell de taçes de water i un chupito "made in Café de las Artes" (dels que li agraden al Roger).
 
En fi, tot ple de grenyes menys el "sexteto Meravilles"….Jordi, Puteru, Albert, Xavi, l’altre Jordi i ENDLCG…
 
Sota crits de "RACANROOOLL" fet per uns energumens, el concert va anat destacant per la seva bona posta en escena, el guitarra (que era prou bo), i el public, que, "cuernus" en l’aire, va tararejar totes i cada una de les cançons que anava berreant el cantant (mes proper del boig de l’Spray de "loca academia de policia" que del autentic Bon Scott).
 
La nota maca del concert va ser saber que es mentida que els Jevis no menjen (4 mules tordes aixi ho demostren), que porten pantalons arrapats, que aguanten a 5 "innombrables" que no feien altra cosa que cridar (un d’ells, perillosament, fins i tot feia crits de Guerra: "BUSTAMAAAANTEEEEEE"), i que quan volen, foten musica collonuda.
 
Uns consideraran a AC/DC jevis, altres Rockeros, altres es preguntaran qui son aquests, pero el que esta clar, es que un parell de cervesetes, 6 cafres i una mica de guitarreo, rises asegurades….
 
P.D. La millor part de la nit, quan les 800 i pico persones de Bikini van cantar, després de que els animessim, "nanana naaa na na na na, THUNDER!"…..que maco…..
 
Aqui van unes quantes fotos!!

Read Full Post »

Concert Stereophonics

be, be….un concert més….
 
sort de la gent que hi va anar, que va fer que fos millor la estona. El concert amb el volum molt alt, poca diferencia entre la distorsió de la guitarra i la veu del cantant (molt caracteristica per la seva banda).
 
Per la resta, la sala apolo ofereix bon ambient per als concerts, tenin al grup proper, pero només fisicament. Dos frases en angles, de les quals s’entenien paraules com "Barcelona" i "thank you" que sempre fan a la gent botar.
 
Rises i cerveses en un concert una mica fluix….potser perque no coneixiem totes les cançons, potser per la poca sintonia amb la gent….vengo, toco, me las piro…..
 
la risa es quan es sent un crit de "DAKOTA" a l’hora dels Bisos, i la seguent que toquen (i ultima del concert) es DAKOTA. Aqui va un fragment:
 
Thinking back, thinking of you
Summertime, think it was June
Yeah think it was June
Laying back, head on the grass
Chewing gum, having some laughs
Yeah having some laughs

You made me feel like the one
You made me feel like the one
The one

 
(…..)
 
 
David dixit: "

A mi em va semblar bé.

Crec que van començar i acabar força bé, però amb una petita decaiguda en

algunes cançons a la meitat del concert …"

Read Full Post »

Older Posts »