Còdis de Colors i els semàfors – No apte per daltònics

Tota la vida hem aprés a relacionar coses amb coses. En aquest cas, sempre hem relacionat el color vermell amb foc, calor o, per exemple, prohibició.

El verd sempre ens ha donat sensació de cosa bona, correcta, de cosa que s’ha de fer.

Així, quan anem en cotxe, si veiem el semàfor vermell, una inmensa majoría de la gent hi para fins que s’el trobi de color verd. Llavors, en un acte completament reflexe, avançem…..però….que pasa amb els semàfors de peatons?

Ahir estava parat davant de un semàfor mentre anava en moto, i em vaig fixar en els semàfors de peatons que tenim a Barcelona. Si barregem els codis de colors anteriors amb els semàfors de peatons, ens trobem que sempre ens demànen que creuem….tenim massa assumit el colo per fixarnos que amb el verd hi surt una persona caminant, i amb el vermell surt una persona parada….afegim la variable dels colors i trobem que es correcte caminar quan la persona caminant es de color verd, i que es incorrecte o prohibit estar-se parat amb la persona parada de color vermell.

Com es que ningú s’havia fixat fins ara? de fet, hi han paisos que proposen altres sol·lucions com les paraules, pero tenim el mateix problema quan barreguem color i icono…. Wlak en verd significa que es correcte caminar….Don’t Walk en vermell significa que no es correcte no caminar, per tant, que has de caminar….

Encara n’atropellen pocs de peatons…..

Read Full Post »

Noves teories

He de decidirme per escriure sobre dos teories meves mes…

1. Perque la gent fa «huuuuu» o «heeeee» quan els filmen
2. Perque la gent saluda quan surt per la tele i es veu

Com es pot observar, son pensaments extranys….

Read Full Post »

Ridiculous Theories: Patinadors

Hipotesis: Els que disfruten patinant, segons un estudi empíric que he fet durant les meves llargues estones de observació social, son els que realment no tenen ni puta idea.

Tesis: només heu d’anar a la diagonal, i veure la gent que patina. El grau de diversió es inversament proporcional al nivell d’habilitat patinadora.

El que en sap molt, fixa’t, va serio, com si la cosa no anés amb ell….

El que no en té ni puta idea va descollonat…

Mai més tornaràs a mirar a un patinador de la mateixa manera que ho feies, i si patines, cada cop que ho facis hi pensaràs, i somriuràs sigui el teu nivell el que sigui….

Read Full Post »

….aquella cançó….

eps….

 

un altre cop per aqui….com podeu veure, aquesta setmaneta està sent "activa"….

 

be, aquesta tarda-nit, davant del pc i escoltant música (alguna que altra cançoneta en Mp3 amb els auriculars), he fet un "Random", i han començat a sonar cançons d’aquelles que dius "cony, em recorda a….."

 

La Veritat es que hi ha un munt de cançons que recordes nomès quan les escoltes, a la radio, a casa d’un amic, en aquell cassette de l’any de la pera….o simplement peque algú del teu voltant la tarareja davant teu. Així, d’aquesta manera, et ve una cançó al cap, uns records, nostalgia, alegria, tristor, o simplement un somriure.

 

Serenade (Steve Miller Band), Rain (The Cult), Mary’s Prayer (Danny Wilson), Used to love her (Guns n’ Roses), i una llarga llista que, de cop, et transporta a un temps mes o menys anterior. Tornarles a escoltar una vegada et fa viatjar, pero si la escoltes una i una altra vegada, al final, aquell corus, aquella guitarra, o simplement, allò que pensaves que deia, canvia….i mai més torna a venir d’aquella manera inicial.

 

Es curiós com Sweet Child o’ Mine em porta a Valencia, a recordar entrepans de divendres per sopar mentre anaves a pels amics, Boys Boys em porta a Cabrils a casa de uns tiets, Eye in the sky al dissabtes a casa meva de la Eliana, O’Divina a Tossa, i mil casos més….

 

En fi, es per això que demano que m’envieu la VOSTRA, aquella que us dona més bons records, aquella que l’estimeu com si fos vostra. Es complicat, pero si me les envieu, faré un CD. Dieume quines son, per tal de poder veure jo, de un punt de vista diferent, que recordeu.

 

Vinga, a alex@solivent.net …després les penjarem al blog.

 

Començo jo: Em serveix per recordar bons moments: Lady (hear me tonight) – Modjo

Read Full Post »

Motivació vital…per a benefici propi?

Hola de nou….

 

i jo em pregunto…quines son les coses que us mouen a fer, dir, actuar, en resum, viure la vida tal i com la viviu?

 

Es a dir, imaginem que no tenim limitacions de cap tipus (no parlo de una anarquia libertina)….que farieu? que us agradaria fer? i el que sembla més important, durant quant de temps? Que es aquella cosa que desitjarieu per a tota la vostra vida? amb quina quantitat?

 

La pregunta es mes complicada que la simplesa amb la que es presenta….perque realment us adonareu de les limitacions que tenim, i de com les trampejem per a poder viure "millor", intentar viure com nosaltres realment volem…o això creiem….

 

Llavors….perque ens anem posant la traveta uns als altres? no tenim suficients limitacions ja? o son aquestes limitacions les nostres propies travetes?….

 

nuse….

 

P.D. No he begut….

Read Full Post »

Nova secció…Pensaments extranys

Hola a tots.

 

Començem una nova secció el mateix dia que ens han instalat el ADSL i el Tf a casa. (Dic a casa perque ja som al pis desde dissabte passat. Aquells que seguieu el blog o els bons dies, ja us deveu haver enterat). En fi, a lo que anava….

 

Amb diferent gent que conec, soli o fora del soli, hem xerrat alguna vegada desde parides i sequencies per a fer pelicules xorres (hola Vicenç), a pensaments mes "elaborats". A la vegada, hi ha tota una serie de pensaments que nomes ens pasen pel cap quan tanquem els ulls, o quan estem en reunions on ens importa ben poc el que expliquen, o senzillament, quan s’ens envà.

 

Aixi doncs, obro aquesta nova secció al blog (podeu veure totes als menus de l’esquerra) on espero rebre col.laboracions, i si més no, comentaris als textes que es vagin publicant. Us espero!!!

 

Començarem amb un pensament de ulls tancats….

 

Que collons veiem quan tanquem els ulls? Molta gent diu "res", pero això no es veritat! De moment, per començar, ho veiem tot negre si abans teniem les llums tancades, ja que si hi havia llum, o miravem la tele, o una pantalla, o qualsevol cosa iluminada, aquesta ultima imatge es va borrant mentres pasa el temps amb els ulls tancats. Teniu el efecte de la bombeta al final. Nomes l’heu de mirar uns 30 segons, i després mirar un full en blanc, i veureu com la bombeta està encesa.

 

Ara be, quan els tenim tancats, començem a veure linees, punts, coses que es mouen (i no vaig drogat, fixeu-vos) que en el moment que intentem seguirles amb la mirada, es mouen cap al sentit on girem ells ulls.

 

Potser es molta paranoia, pero pasa. Suposo que a aquestes alçades, tots els que heu llegit el texte ja heu tancat els ulls, al menys, un parell de vegades.

 

Em refereixo a un efecte que pasa similar al que adjunto a la foto, que en el moment que tractes de mirarlo, es perd.

 

Porto un parell de nits fixant-me, i la veritat, no se que colons veig, pero veig alguna cosa…..

 

apa, "ahí lo dejo"…

Read Full Post »