Feeds:
Entradas
Comentarios

Archive for the ‘Escapades’ Category

….trucada telefónica……perque no veniu al Pedraforca? Total, son 3 horetes de pujada……
 
Perque vem dir que si? arf arf….
 
Total, diumenge, a les 6 i quart del matí, sona el despertador, dutxa, vestimenta adequada, m’enrosco la "pierna de los domingos", omplim la motxila previament comprada al Decathlon (més uns parells de mitjos "antiblister", un parell de pals, cantimplora i samarretes transpirables)….TREMOLA PEDRAFORCA (En grec, joderquechungoestáeltema).
 
7 i mitja, Sabadell, recollim al Marc "Soutro" i la dona, la Tresa "caminantenohaycamino", i vinga tito, cap al Pedraforca (en Arameu, jaarribemoque?).
 
Sembla un dia més a la muntanya (com si anessim tants), pero començem a pujar, i les meves cames fan figa amb un sol pal, aixi que la Titi em deixa el seu, seguim pujant….i ja no puc mes……Entrepà i frega de pomada "dopingtotal", i vinga cap a munt. He de confessar que portavem menys de 1 hora i mitja caminant, i ja volia tornar. Animo machote, vinga a munt….
 
Rampes a la cama dreta (el genoll no em va molestar gens ni mica, extrany o sencillament, no m’el notava).
 
Puja que pujaràs, bosc, pedra, arbres i pedretes, arribem, 2 hores o tres mes tard de pujar, i sento un "estem al 50% del cami"……50%!!!!!!!!!!!!!!!  Penso:"Merda, no soc del RACC"……
 
"Alex, tranquil, la part mes xunga ja ha passat, ara toca una mica de grimpada"…..Ja em veus a mi com el Spiderman, amb la mateixa flexibilitat de una barra de titani de 50 cm de diametre, grimpa que grimparàs……fins que em bloquejo….no quedavem mes de 15 metres per arribar a dalt, i jo NO PODIA MES (que us ho digui la titi, que tb pensava que tornariem en Helicopter)….en fi, no seré l’unic primo que no pot pujar….animo machote, "Corona" el Pedraforca (en mandarí, ledaranporsacoalmontañismo).
 
Us juro que no podia mes…..finalment, foto a dalt del Pedraforca (en japones, subequeesundescojone).
 
Rebentat, veiem al grup de sobrats de "yosuboaquitodoslosdiaspares", i va i ens diuen que no es exactament el Pedraforca (en holandes niunputotulipanentolviaje), que estem a la del darrere, que al Pedraforca (en bable, niidea) no hi puja ningú….
 
MES DE 5 HORES DE PUJADA PER A SENTIR AIXÒ!!!!!!!
 
En fi, decidim baixar ja que jo, entre d’altres, m’estava congelant perque la cantimplora s’havia obert, i tenia la esquena xopa d’aigua……doncs be….després de la tartera interminable, i el trosset de bosc, 9 hores i mitja (mes o menys) mes tard, arribem al cotxe…..
 
Avui, si penso o escric, se m’escapen els pets….no tinc tiretes, SOC UNA TIRETA!!!!
 
En fi, dur, pero repetible…..a muntanyes més petites…..Començar pel Pedraforca (en Ungutu, ALAKAKARAIIIII)….
 
Espero que disfruteu les fotos………
Anuncios

Read Full Post »

4 dies….es tot els dies que vem poder pessigar de vacances en aquest any sense ponts, festes entre setmana, i moltes altres monsergues.
 
Vem començar be: Després de fer la pedacho de compra al CA RABO (ja veureu perque)…dijous nit…després que l’adolfo i jo passesim moments inolvidables montant la cadireta de la nene….punxem el Focush…i clar, com que es tant fashion i té tornillos de seguretat a les rodes per tal que no ens fotin les llantes, posat a buscar la femella per a desenroscar la puta roda… Resultat? demana un dia de festa, crida a la grua per a que reculli el cotxe, ves cap a la ford, i 6 hores i mitja mes tard (no exagero) recull el cotxe, recull la Douezi i la "miniyó", i de pet cap a castellò d’empuries….
 
Un parell d’hores mes tard, arribem a "villa mosca", una masia de poble, amb un parell de galls, unes quantes gallines (de les més llestes), dos ases, un parell de cavalls, 115.315.846 mosques i un nen, anomenat Oriol, al que li agraden molt les patates, i destaca per l’absencia total de vergonya i gorronisme extrem.
 
La casa, correcta, gran menjador i taula, cuina complerta, i sembla neta….ara si, com a cosa destacable, el gall que et desperta, l’ase cridant com un burru, i la Melba mig electrocutada, mig mossegada pel cavall… Hard rock!!
 
Visita a castellò d’empuries, a la seva esglesia, i fotos catxondes a la porta de l’esglesia (que per cert, tenia un gat a dins) tots saltant. Aperitiu, rises amb l’Alexandra (mimada total per tots nosaltres, jejeje). Un cop a la casa un altre cop per menjar (no vem parar), es presenta la tarde de siesta (o bisiesta en el meu cas), posterior visita a Roses, tornada a casa per a soparet, partideta a cartes, i uns quants Wiskys.
 
Al dia seguent, després de ser despertats pels al.larids del burru (ase), tots cap a figueres, a passejar i a veure el famòs castell de San Fernando, del qual, després de una pedasso patejada, no vem poder veure, i nomes vem rodejarlo. Per sort, ens vem trobar a la Mafalda, la qual no va accedir a que li fessim una foto, pero li vem fer un "robado"…..de tornada, a casa per a soparet, partideta a cartes, i uns quants Wiskys i fotos de "fantasmes" al Jardi.
 
El dia més llard va ser la visita complerta del poble de Colliure (o cotlliure), poble agermanat amb Soria (ja em diràs perque). El morbo de la visita: Veure la tomba del Machado….una mica decepcionant, pero entranyable. Colliure, com a poble/ciutat es una canya….castell, el miniport, les creperies, la gent, la nit iluminada, el dinar, les llargues pasejades, i la castanya de l’Adolfo mentre feia el rally "costa brava" amb el carrito de la nena, habilitat natural per als esports, terre mullat i una petita pedra van fer que riguessim una llarga estona (el video el té el Sr. de Bueno). Encara em descollono de sentir "ja veuràs, que amb lo habil que es, segur que se la fot"…acte seguit, carrito, jaquetes i adolfo pels aires….jaojaojaooaja
 
Pasar pel costat del castell, amb el dia que feia, era mullarse segur…mireu les fotos….
 
Tornada a casa per a soparet, partideta a cartes, i uns quants Wiskys.
 
Després de pasar una estona de la nit amorrat al water fent la oració al espaguetis carbonara "salientes" (que per cert, estaven bons, i vaig voler compartirlos amb els peixos a les 5 i mitja del matí), pleguem veles, i cap a girona els Pepus, la Titi i ENDLCG. Fires, més fires, uns quadres curiosos, i altres que s’havien de veure (el del Mercedes per la carretera de Montserrat no tenia desperdici), i després de comprar una mica de fuet i olivada (m’hagués endut totes les parades de formatge i de embotits), vem disfrutar de la ciutat on millor es viu de la peninsula (realment, es un gust), vem dinar a un lloc molt acollidor, i vem tornar a caseta….4 dies….tela….Com cansa estar descansant….
 
Ah, quasi m’oblido….les rises per buscar un "Tabú", el joc de taula, indescriptibles…Conseguir visitar un Carrefour (gracia carreful), un caprabo, un lidl, un champion i finalment, un eroski quan estaven tancant les llums, i aconseguirlo, va ser una descarrega de adrenalina tant gran, que va valer realment la pena….
 
I homenatge a la Alexandra (miniyó), per portarse tant sumament be, i sobretot, per ensenyarnos a tots a treure la nostra part infantil….."los pajaritos, hacen piopio, cuando tienen hambre, cuando tienen frio"….i tots fent el gest…….impossible reproduir la cançó francesa, que tampoc tenia desperdici.
 
En resum, bons dies….llàstima que tenim que treballar per a poser disfrutarlos….
 
P.D. Pallissa que us vaig pegar al Karting, nenetes!!!
 
 

Read Full Post »

Vacances estiu 2005

Be, be, be, ja estem un altre cop actualitzant aqust blog….primer de tot, presentarvos el blog del Jordi, que promet ser interesant per a tots aquells que no sortiu del microones.
 
Finalment, hem pogut fer una escapadeta de vacances a les terres tranquiles de Menorca. D’un dia per l’altre, vem decidir anar a pasar-hi un parell de dies… la veritat es que es un lloc genial.
 
Vem trobar una apartementets a punta prima, sudest de l’illa, i la veritat es que son completament recomanables. Piscina, estaven nets, i molt be de preu, apart de ser amplis i perfectament cavien 4 persones. Un cop allà, i tenint un cotxe, vem fere uns 700 kilometres en 5 dies, visitant alguna caleta desconeguda, alguna coneguda, i sopant sempre que podiem a ciutadella….realment val la pena…
 
Espectacular la "Cova Den xoroi", un bar discoteca en una cova natural, on vivia un "escapat", i per un dia que neva a l’illa…..apreteu el link i tindreu la historia complerta i fotos molt maques….
 
la veritat es que es va pasar molt rapid, pero va estar molt be…ho necesitavem…
 
Un d’aquells dies, de compres (una faldilla, i no era per a mi), les dependentes de la tenda estàven parlant de "la festa"…ens les mirem amb aire curiòs, i acaben donant-nos una invitació per a dos persones a una festa Bacardi-Ministry of sound"…A UNA CANTERA!!! En meitat del forat de una cantera a prop de ciutadella, una macro festa impresionant, barra lliure de bacardi…espectacular!!! Llàstima que no tenim edad ni ens acaba d’agradar el Bacardi (a mi, perque a la Titi li fots benzina amb cocacola, i s’ho fot)…
 
Com a cosa curiosa, la Titi i jo començem a contar la gent que ens trobem pel camí, ja sigui coneguda de vista com en persona, i vem fer el record de 15 persones en 5 dies….no està mal….i a la porta de la festa, ens vem trobar a un segurata que trevallava amb mi al Sunset….
 
Be, molada mazo sopant al Café Balear, i ens truquen els cafres seguidors de "tu también" mentre tocaven "contigo o sin ti" desde sansebastian…..i nosaltres "ah, pero era hoy’??". En fi, so desviat a l’altaveu del movil, i tots escoltant….jejejeje
 
Després d’això, la Familia Valls-Merlos ens van donar la oportunitat de pasar un parell de dies a Sant Feliz de las Tizas, els quals van estar molt be, ens ho vem pasar molt be, vem fer esport (fresbee) i vem riure molt…moltes gracies de nou…
 
 
Be, aqui us deixo unes fotos de l’estiu, no nomès nostres, si no dels seguidors de U2, del Marc desde marroc (ese estop i el burro català!!!), menorca i sant feliu per a que les disfruteu….apaaaaaaaa, que això ja s’ha acabat….

Read Full Post »

Be, be, be….ja estic aqui de nou…..amb varies diferencies….la peque també està por estos lares, i el cap de setmana, fluixet…això si, moltes hores de cotxe per poca coseta…pero mira, he visitat les tres ciutats mes importants dels estats de IOWA (Des Moines), Illinois (Chicago), i Minnesota (Minneapolis i St Paul (Quina hora es?)).

El viatge etern, masses hores anant a un màxim de 65 milles per hora (no sempre). Un camió volcat, una parella en Harley sense casc (i la parella tampoc portava casc), i arribem al hotel….allà ens esperava la 3a biblia…..(Des moines, Chicago, Minneapolis)… 

Un cop arribats, deixem les maletes, i cap a Minneapolis a sopar….com a ciutat, carrers amples, edificis alts (ni tants ni tan alts com a chicago), i a diferencia de Des Moines, hi havia gent al carrer…que dic gent, inclús hi havia una mica d’ambient!! Passejem una mica, i anem a sopar….mexicà i a dormir….

Al dia seguent, agonia….anem al Mall of America, una especie de l’Illa diagonal multiplicat per 5 o 6, amb un parc al centre dedicat al Snoopy (tot Minnesota està plena de referencies al Snoopy, suposo que l’Schulz va neixer per aqui). El parc tenia 2 muntanyes russes, i un parell d’atraccions mes (la montanya rusa a la que vaig pujar, a part de costarme 4 dólars, era bastant relaxadeta).

Després de 8, si, 8 hores allà, vaig ser capaç de no comprar res….les tendes americanes, roba infumable o menjar, i tambe unes quantes dedicades a vendre banderes i demés… Els maniquis de dona gastaven una talla que riute tu de la Pamela Anderson, i la de tio, havies de ser Jacinto el Raper per a podertela comprar…..total, el company marxa a l’hotel i jo em quedo amb la Hungaresa, sense caure en que a Hungria, como que de comprar poco, i vem anar de tenda en tenda buscant ofertes….caooooooossssssssssss!!!!!

Raiat perdut, marxem a l’hotel, i d’allà anem a sopar…..tot el dia de compres per a comprar res….bieeeen!!! Sopar i a dormir….

Avui diumenge ha estat millor….una mini visita a Minneapolis de dia, unes quantes fotos "Saltarines", i hem anat a la Mini catarata de Minehaha, poble anys enrera poblat per natius americans…ara nomes queden les plumes…encara que no us ho creieu, aquest riu es el missisipi…..una volteta pel parc (envejable per altra banda…molt gran, envejable tenirne un a barcelona), i cami cap a St Paul, ciutat "bessona" de Minneapolis….volteta de rigor, poca visita, dinar i cap al cotxe, a fer hores. Sort que hem vist un Hot Rod, un cotxe antic "tuneat" a la americana que anava enchufat….l’hem adelantat agafant velocitats de por (80 milles per hora), i li hem fet una foto.

He arribat baldat, he parlat amb la peque que m’ha trucat desde Washington, i ara, a estudiar, que dema toca ser "profe adjunto"…..

Ens veiem nanus…..aqui teniu una foto, pero en el apartat "fotos" en teniu mes….

Cuideume a la Titi, i ens veiem dissabte a la nit, que jo ja torno…..

Read Full Post »

ENDLCG a CHICAGO!!!!

Hola a tots!!!

Ja soc aqui….quan em refereixo aqui, vull dir a Des Moines….la referencia es per que ja he tornat de Chicago.

Que que tal Chicago? Bé, brutal. un lloc enorme, la gent molt amable, el clima agraït, els carrers grans, els edicificis monumentals (com les muralles de Jericho), els frontificios Catedralicios enormes….ambient, jazz, pizza de chicago, gospel, caminar…moltes coses en un cap de setmana de CHICAGO EXPRESS!!

La sortida va ser "pa verla"…al fer la reserva de l’avió i l’hotel per Internet (287$ al final), estàvem catalogats com a "SSSS", que ve a ser com si fossim terroristes pero una mica menys. A l’aeroport de Des Moines, bambes fora, paper detector d’explosius, espatarre com tocamiento per part del segurata, maquina detectora, i els meus calçotets exibits per tot l’aeroport, ja que em van regirar la maleta a "full"….normal.

Un cop "all O.K.", porta d’embarcament, i cap a chicago.

Un cop arribats, metro, pasem per sota de una de les pistes de l’aeroport de "Chicago O’Hare", el qual es conegut pels amants de U2 perque allà van grabar un video (on surt el bono per un petit tunel on pasen cotxes mentre l’avio creua per dalt). 40 minuts mes tard ja estàvem al centre de chicago. Check in al Holiday Inn (15ena planta de un edific de unes 25), i venga, a veure "Windy City" (la diuen aixi perque es veu que fa vent, i que la mitja de la velocitat del vent son 16 mph, uns 26 km/h, no perque surti a la peli del Peter Pan).

Hem tingut molta sort en respecte als llocs que hem anat anant. Menys uns locals anomenants "Subway" (a qué em recorda??), els altres llocs eren o famosos, o molt bons. Així, tal com caminem, anem a parar a un lloc on feien Hot dogs, i resulta que es el lloc més famos de chicago, i que el propietari es en Harry, un hongarès que va obrir el local a l’any 1954…casí ná!!! Enacara hi treballa (pobre home, te mes tiros que la bandera de varsovia). Hot Gog "chicago’s Style", foto, i a seguir caminant.

Patejada cap a "Sears tower", una torre de 440 metres, i si sumem les antenes, 520!!!! Arribem al pis 103 un minut mes tard d’haver sortit de la planta menys 1, i llàstima del dia, que no ens permet una gran vista. Igualment, espectacular.

Baixem, anem caminant, i darrere de les oficines de correus, ens trobem una de les figures que decoren la ciutat, fetes per artistes de la talla de Miró o Picasso. Segons les fotos, la primera vermella no vem aconseguir saber de qui era, pero la segona (marró) era de picasso (a on estava la segona estaven gravant una pelicula). Pasem per sota de les vies del metro, que tal i com veieu, pasa la major part per sobre dels carrers, amb aquestes estructures metàliques que veureu a les fotos….les espurnes i el soroll, com a les pelis….igual…també les escales d’emergencia, que son d’aquestes que es baixen.

Després, chino chano, vem anar cap al parc que hi ha tocant el Llac Michigan (que es podria dir oceà, la mare que el va parir). Allà, foto amb una poli a cavall, i passeig pel parc fins que arribem a la part mes al nort del mateix, anomenat "millenium park", i ens trobem amb un concert Gospel, al qual, insisteixo en quedarnos. Impresionant com fan moure a la gent, la majoria negres, pero molt blanc. Increible…com ho arriben a viure….i la musica, escandalosament bona.

Marxem d’allà, i caminant, caminant, anem a petar al "Andy’s Jazz Club", on parem a sopar una típica pizza de chicago, amb concert de jazz inclòs. molt Bo.

Dormideta, i al dia seguent seguim caminant, arribant al Port, passant per la torre Hancock, a la cual decidim pujar per la nit, per tal de veure els focs artificials.

Anem pasejant per la aviunguda Michigan on estan totes les tendes, menjem en una merda de lloc anomenat Subway (hi han molts, es de menjar rapid), i acabem la tarde a la part sud del parc, allà on està l’estadi de futbol, l’aquarium, el museu de historia natural, i el planetarium. Menys lo del futbol, tota la resta tancat….arribem tard….casi mato als meus acompanyants…nomès s’han estat UNA HORA per escollir unes bambes, 3 quarts per comprar unes piles i 20 minuts mirant cameres digitals…i això nomes eren les compres grans….us juro que no exagero….en fi…un cop allà,a agafem un "taxi boat", que et porta pel llac, i on en principi es veu una posta de sol espectacular (llàstima que era molt d’hora i que feia mal dia, pero mireu les fotos), arribem al port un altre cop, i a l’hotel, que estan cansats.

Quedem a les 8 i mitja per anar a l’obervatori Hancock, i, o sorpresa, plou a sac. No hi han castells de focs, pero a canvi, pillo una foto de un llamp tocant un edifici (una de les fotos de nit, a dalt a l’esquerra). Anem a sopar i a dormir.

Avui, poca cosa, passeig per veure un pont aixecat per on pasava el tren, visita a l’opera (molt lletja), aeroport, vol, un ginye espectacular perque feia molt de vent, i ja estic aqui.

Com a coses curioses, tothom t’oferia ajuda en quan obries el mapa, tenen un sistema de minibusos anomenat "free trolley" que es gratuit i et porta per la ciutat, les limusines, els ponts, la convenció de Neo Cons, el número de banderes americanes (moltissimes), el "hi Guy", el gospel, el jazz, i que es una ciutat molt maca. Això si, els suburbis que vas veient quan tornes amb el tren, donen pena, la veritat. La cosa mes curiosa? el restaurant BUBBA-GUMP especialistes en gambes, i la taverna anglesa "Kitty O’sheas", per no parlar de la carta de esmorzar del Holiday-inn….acollona….(veure fotos)

Molt de rotllo ja us he fotut, quan torni, ja us ho explicaré millor (es una amenaça). Disfruteu de les fotos (espero), i ens anem veient per aqui.

Cuideume a la Titi. Chicago será mes maco quan torni amb ella.

Read Full Post »