Hola a tots!!!
Ja soc aqui….quan em refereixo aqui, vull dir a Des Moines….la referencia es per que ja he tornat de Chicago.
Que que tal Chicago? Bé, brutal. un lloc enorme, la gent molt amable, el clima agraït, els carrers grans, els edicificis monumentals (com les muralles de Jericho), els frontificios Catedralicios enormes….ambient, jazz, pizza de chicago, gospel, caminar…moltes coses en un cap de setmana de CHICAGO EXPRESS!!
La sortida va ser "pa verla"…al fer la reserva de l’avió i l’hotel per Internet (287$ al final), estàvem catalogats com a "SSSS", que ve a ser com si fossim terroristes pero una mica menys. A l’aeroport de Des Moines, bambes fora, paper detector d’explosius, espatarre com tocamiento per part del segurata, maquina detectora, i els meus calçotets exibits per tot l’aeroport, ja que em van regirar la maleta a "full"….normal.
Un cop "all O.K.", porta d’embarcament, i cap a chicago.
Un cop arribats, metro, pasem per sota de una de les pistes de l’aeroport de "Chicago O’Hare", el qual es conegut pels amants de U2 perque allà van grabar un video (on surt el bono per un petit tunel on pasen cotxes mentre l’avio creua per dalt). 40 minuts mes tard ja estàvem al centre de chicago. Check in al Holiday Inn (15ena planta de un edific de unes 25), i venga, a veure "Windy City" (la diuen aixi perque es veu que fa vent, i que la mitja de la velocitat del vent son 16 mph, uns 26 km/h, no perque surti a la peli del Peter Pan).
Hem tingut molta sort en respecte als llocs que hem anat anant. Menys uns locals anomenants "Subway" (a qué em recorda??), els altres llocs eren o famosos, o molt bons. Així, tal com caminem, anem a parar a un lloc on feien Hot dogs, i resulta que es el lloc més famos de chicago, i que el propietari es en Harry, un hongarès que va obrir el local a l’any 1954…casí ná!!! Enacara hi treballa (pobre home, te mes tiros que la bandera de varsovia). Hot Gog "chicago’s Style", foto, i a seguir caminant.
Patejada cap a "Sears tower", una torre de 440 metres, i si sumem les antenes, 520!!!! Arribem al pis 103 un minut mes tard d’haver sortit de la planta menys 1, i llàstima del dia, que no ens permet una gran vista. Igualment, espectacular.
Baixem, anem caminant, i darrere de les oficines de correus, ens trobem una de les figures que decoren la ciutat, fetes per artistes de la talla de Miró o Picasso. Segons les fotos, la primera vermella no vem aconseguir saber de qui era, pero la segona (marró) era de picasso (a on estava la segona estaven gravant una pelicula). Pasem per sota de les vies del metro, que tal i com veieu, pasa la major part per sobre dels carrers, amb aquestes estructures metàliques que veureu a les fotos….les espurnes i el soroll, com a les pelis….igual…també les escales d’emergencia, que son d’aquestes que es baixen.
Després, chino chano, vem anar cap al parc que hi ha tocant el Llac Michigan (que es podria dir oceà, la mare que el va parir). Allà, foto amb una poli a cavall, i passeig pel parc fins que arribem a la part mes al nort del mateix, anomenat "millenium park", i ens trobem amb un concert Gospel, al qual, insisteixo en quedarnos. Impresionant com fan moure a la gent, la majoria negres, pero molt blanc. Increible…com ho arriben a viure….i la musica, escandalosament bona.
Marxem d’allà, i caminant, caminant, anem a petar al "Andy’s Jazz Club", on parem a sopar una típica pizza de chicago, amb concert de jazz inclòs. molt Bo.
Dormideta, i al dia seguent seguim caminant, arribant al Port, passant per la torre Hancock, a la cual decidim pujar per la nit, per tal de veure els focs artificials.
Anem pasejant per la aviunguda Michigan on estan totes les tendes, menjem en una merda de lloc anomenat Subway (hi han molts, es de menjar rapid), i acabem la tarde a la part sud del parc, allà on està l’estadi de futbol, l’aquarium, el museu de historia natural, i el planetarium. Menys lo del futbol, tota la resta tancat….arribem tard….casi mato als meus acompanyants…nomès s’han estat UNA HORA per escollir unes bambes, 3 quarts per comprar unes piles i 20 minuts mirant cameres digitals…i això nomes eren les compres grans….us juro que no exagero….en fi…un cop allà,a agafem un "taxi boat", que et porta pel llac, i on en principi es veu una posta de sol espectacular (llàstima que era molt d’hora i que feia mal dia, pero mireu les fotos), arribem al port un altre cop, i a l’hotel, que estan cansats.
Quedem a les 8 i mitja per anar a l’obervatori Hancock, i, o sorpresa, plou a sac. No hi han castells de focs, pero a canvi, pillo una foto de un llamp tocant un edifici (una de les fotos de nit, a dalt a l’esquerra). Anem a sopar i a dormir.
Avui, poca cosa, passeig per veure un pont aixecat per on pasava el tren, visita a l’opera (molt lletja), aeroport, vol, un ginye espectacular perque feia molt de vent, i ja estic aqui.
Com a coses curioses, tothom t’oferia ajuda en quan obries el mapa, tenen un sistema de minibusos anomenat "free trolley" que es gratuit i et porta per la ciutat, les limusines, els ponts, la convenció de Neo Cons, el número de banderes americanes (moltissimes), el "hi Guy", el gospel, el jazz, i que es una ciutat molt maca. Això si, els suburbis que vas veient quan tornes amb el tren, donen pena, la veritat. La cosa mes curiosa? el restaurant BUBBA-GUMP especialistes en gambes, i la taverna anglesa "Kitty O’sheas", per no parlar de la carta de esmorzar del Holiday-inn….acollona….(veure fotos)
Molt de rotllo ja us he fotut, quan torni, ja us ho explicaré millor (es una amenaça). Disfruteu de les fotos (espero), i ens anem veient per aqui.
Cuideume a la Titi. Chicago será mes maco quan torni amb ella.
Endlcg's Blog 
_0.jpg){kind=link}
