Cap de Setmana «llarg» a Castellò d’empuries

4 dies….es tot els dies que vem poder pessigar de vacances en aquest any sense ponts, festes entre setmana, i moltes altres monsergues.

 

Vem començar be: Després de fer la pedacho de compra al CA RABO (ja veureu perque)…dijous nit…després que l’adolfo i jo passesim moments inolvidables montant la cadireta de la nene….punxem el Focush…i clar, com que es tant fashion i té tornillos de seguretat a les rodes per tal que no ens fotin les llantes, posat a buscar la femella per a desenroscar la puta roda… Resultat? demana un dia de festa, crida a la grua per a que reculli el cotxe, ves cap a la ford, i 6 hores i mitja mes tard (no exagero) recull el cotxe, recull la Douezi i la "miniyó", i de pet cap a castellò d’empuries….

 

Un parell d’hores mes tard, arribem a "villa mosca", una masia de poble, amb un parell de galls, unes quantes gallines (de les més llestes), dos ases, un parell de cavalls, 115.315.846 mosques i un nen, anomenat Oriol, al que li agraden molt les patates, i destaca per l’absencia total de vergonya i gorronisme extrem.

 

La casa, correcta, gran menjador i taula, cuina complerta, i sembla neta….ara si, com a cosa destacable, el gall que et desperta, l’ase cridant com un burru, i la Melba mig electrocutada, mig mossegada pel cavall… Hard rock!!

 

Visita a castellò d’empuries, a la seva esglesia, i fotos catxondes a la porta de l’esglesia (que per cert, tenia un gat a dins) tots saltant. Aperitiu, rises amb l’Alexandra (mimada total per tots nosaltres, jejeje). Un cop a la casa un altre cop per menjar (no vem parar), es presenta la tarde de siesta (o bisiesta en el meu cas), posterior visita a Roses, tornada a casa per a soparet, partideta a cartes, i uns quants Wiskys.

 

Al dia seguent, després de ser despertats pels al.larids del burru (ase), tots cap a figueres, a passejar i a veure el famòs castell de San Fernando, del qual, després de una pedasso patejada, no vem poder veure, i nomes vem rodejarlo. Per sort, ens vem trobar a la Mafalda, la qual no va accedir a que li fessim una foto, pero li vem fer un "robado"…..de tornada, a casa per a soparet, partideta a cartes, i uns quants Wiskys i fotos de "fantasmes" al Jardi.

 

El dia més llard va ser la visita complerta del poble de Colliure (o cotlliure), poble agermanat amb Soria (ja em diràs perque). El morbo de la visita: Veure la tomba del Machado….una mica decepcionant, pero entranyable. Colliure, com a poble/ciutat es una canya….castell, el miniport, les creperies, la gent, la nit iluminada, el dinar, les llargues pasejades, i la castanya de l’Adolfo mentre feia el rally "costa brava" amb el carrito de la nena, habilitat natural per als esports, terre mullat i una petita pedra van fer que riguessim una llarga estona (el video el té el Sr. de Bueno). Encara em descollono de sentir "ja veuràs, que amb lo habil que es, segur que se la fot"…acte seguit, carrito, jaquetes i adolfo pels aires….jaojaojaooaja

 

Pasar pel costat del castell, amb el dia que feia, era mullarse segur…mireu les fotos….

 

Tornada a casa per a soparet, partideta a cartes, i uns quants Wiskys.

 

Després de pasar una estona de la nit amorrat al water fent la oració al espaguetis carbonara "salientes" (que per cert, estaven bons, i vaig voler compartirlos amb els peixos a les 5 i mitja del matí), pleguem veles, i cap a girona els Pepus, la Titi i ENDLCG. Fires, més fires, uns quadres curiosos, i altres que s’havien de veure (el del Mercedes per la carretera de Montserrat no tenia desperdici), i després de comprar una mica de fuet i olivada (m’hagués endut totes les parades de formatge i de embotits), vem disfrutar de la ciutat on millor es viu de la peninsula (realment, es un gust), vem dinar a un lloc molt acollidor, i vem tornar a caseta….4 dies….tela….Com cansa estar descansant….

 

Ah, quasi m’oblido….les rises per buscar un "Tabú", el joc de taula, indescriptibles…Conseguir visitar un Carrefour (gracia carreful), un caprabo, un lidl, un champion i finalment, un eroski quan estaven tancant les llums, i aconseguirlo, va ser una descarrega de adrenalina tant gran, que va valer realment la pena….

 

I homenatge a la Alexandra (miniyó), per portarse tant sumament be, i sobretot, per ensenyarnos a tots a treure la nostra part infantil….."los pajaritos, hacen piopio, cuando tienen hambre, cuando tienen frio"….i tots fent el gest…….impossible reproduir la cançó francesa, que tampoc tenia desperdici.

 

En resum, bons dies….llàstima que tenim que treballar per a poser disfrutarlos….

 

P.D. Pallissa que us vaig pegar al Karting, nenetes!!!